Catalunya i el trilema (globalització, democràcia i sobirania nacional)
Segons el trilema polític de Dani Rodrik, “No pots tenir la globalització, la democràcia i la sobirania nacional a la vegada. Hem de triar dos d’entre les tres. Una massiva manifestació es va celebrar fa unes setmanes a Barcelona, en desafiament inconscient d’aquesta afirmació.
Centenars de milers de manifestants van marxar en defensa del dret a decidir i la creació d’una Catalunya sobirana. Els organitzadors van triar el lema “Catalunya, nou estat d’Europa.” El President de Catalunya, Artur Mas, va afirmar més tard que una Catalunya independent es mantindria dins d’Europa i l’euro.
L’erupció multitudinari del separatisme català va tenir moltes causes, però la queixa més profunda segueix sent la impossibilitat d’obtenir el reconeixement de la nació catalana i els drets nacionals (sobretot culturals i lingüístics) dins de la Constitució obsoleta d’Espanya. Un intent de fer-ho a través d’un Estatut d’Autonomia va ser frustrat pels tribunals de Madrid i el problema segueix espectacularment sense resoldre’s.
L’opinió que Catalunya subvenciona perpètuament i injustament la resta d’Espanya també està molt estesa; els actuals mecanismes de solidaritat regional són disfuncionals. Això té un curiós paral·lelisme amb la visió alemanya de la crisi pel que fa al sud d’Europa. Els catalans rebutgen rotundament una unió de transferències dins d’Espanya.
La crisi ha exacerbat les queixes existents a nivell nacional i econòmic. L’atur i la frustració han seguit augmentant sense parar. El Govern d’Artur Mas ha promulgat la consolidació fiscal més regressiva de tota Espanya (combinant les retallades amb l’eliminació del impost de successions pels ultra-rics), que només ha empitjorat les coses. La seva recepta d’austeritat ha fallat, però ell s’ha embolicat en la bandera per evitar el càstig electoral. Un refugi del nacionalisme que no és una resposta sorprenent a una recessió econòmica.
Els últims esdeveniments a Catalunya són l’última cosa que el desventurat govern Rajoy necessitava tractar. Amb un pla de rescat que s’acosta i amb una economia atrapada en l’espiral de la mort, la sensació de caos és aclaparadora. Tornant a l’anàlisi de Rodrik, “si els líders europeus volen mantenir la democràcia, han de fer una elecció entre la unió política i la desintegració econòmica.” Espanya i Catalunya ens ofereixen una finestra a com el trilema s’està produint a terme durant la crisi.
Mentre Espanya estigues atrapada dins del règim d’austeritat, no hi haurà solució als seus problemes econòmics. La situació seguirà deteriorant. El creixent descontentament popular s’està reprimint, no abordant. La democràcia a Espanya s’està perdent. La confiança en les institucions polítiques està en un mínim històric. La protesta pacífica s’està tipificant com a delicte. Els drets civils s’estan revertint als que eren al 1970. A Castella-la Manxa, el Partit Popular està duent a terme una reforma electoral per enfortir el seu control sobre el govern i ha anat tan lluny com per despullar als diputats regionals dels seus salaris fixes. Mentrestant, les diferents veus de la dreta han amenaçat amb enviar els tancs o la guàrdia civil a Catalunya.
Les demandes democràtiques d’autodeterminació a Catalunya suposen un desafiament existencial per a la configuració actual de l’Estat espanyol. A falta d’una solució federal i de sobirania compartida, l’autodeterminació de Catalunya i la integritat territorial d’Espanya són incompatibles. Mentrestant, els separatistes catalans busquen federar-se directament amb la Unió Europea i retenir les institucions europees. Rebutgen el federalisme fiscal a Espanya però no a Europa. Reconeixen que el federalisme és necessari a Europa, però impossible dins d’Espanya.
I això ens porta al futur de l’euro. En absència d’una major solidaritat i la voluntat política de coexistir, l’euro s’anirà destruint. Una política monetària restrictiva combinada amb les consolidacions fiscals coordinades ens deixa en una situació de recessió que ha deixat de ser de suma zero, i que are és perdre-perdre. Primer, els bancs es van apressar a fixar els costos de la crisi financera sobre els contribuents, ara són els estats i regions d’Europa lluitant per fixar els costos als altres. Els rumors separatistes estan creixent a Veneto i Baviera, aparentment ningú vol subvencionar ningú més.
Potser és ingenu esperar la construcció d’una Europa democràtica i federal, en un context de creixents recels mutus. És una possibilitat, si acceptem la premissa Rodrik que els líders europeus abans de tot voldran mantenir la democràcia. Però si ells estan més interessats en la retenció de les sobiranies restrictives, o bé perdrem més democràcia o perdrem l’euro.
trad: Catalonia and the Trilemma a SEJ
